Els bolets són un tipus de fong que els podem dividir en dos parts visibles, el barret i el peu. A Catalunya hi ha una gran tradició boletaire, una prova d’això és que fins hi tot tenim un programa a TV3, caçadors de bolets, que ajuda a difondre aquesta tradició i passió que compartim molts de catalans.
Com a cuiner penso que els bolets són un gran actiu de la cuina catalana formen part de la nostra cultura gastronòmica, tenen infinites aplicacions culinàries en podem fer salses, amanides, carpaccios, a la brasa, confitats, satejats, sopes, rostits, guisats, moltes tecniques de cocció són aplicables als bolets.
Com a boletaire anar per les Gavarres, als diferents llocs on hi ha bolets és un plaer enorme, és una sensació molt gratificant, depenen del bolet que vas a buscar has d’anar a un tipus de lloc o altre, cal anar ben preparat i mirar de no desorientar-nos, ja que podríem tenir algun ensurt.
Els ous de reig els hem de buscar entre suros, alzines, roures i castanyers, en llocs nets i il·luminats orientats a llevant i a cotes baixes, aquests són dels bolets més preuats que hi ha, són ideals per menjar crus en carpaccio amb un bon oli d’oliva i flor de Sal, també hi podem posar una vinagreta però si l’àcid que hi posem predomina massa es menja el gust suau de l’ou de reig.
Els ceps els hem de buscar en fagedes, rouredes i alzinars de finals d’estiu fins a la tardor, aquest també es pot menjar cru o cuit, jo en destacaria la seva textura i gustositat quan el saltegem a la paella volta i volta i la seva aroma quan el fem amb carpaccio totalment cru.
Les trompetes de la mort es troben en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l’estiu i a la tardor, són ideals per assecar i d’aquesta manera poder consumir-los tot l’any, un cop hidratades les podem posar a dins d’un guisat, un arròs, rostit, saltejades, confitades depenen dels nostres gustos.
Els camagrocs són uns bolets que viuen als boscs de pins, creixen formant grans colònies a les molsoses, per la qual cosa són molt fàcils de trobar. Per mi és un bolet exquisit també es pot assecar, una bona truita de camagrocs feta amb ous de pagès, camagrocs, una mica d’all i julivert, deixeu-la crua de dins i amb molts camagrocs, és un dels plaers més grans a l’hora de gaudir d’aquest bolet.
Els Rossinyols es fa als boscos de planifolis, és a dir, alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes, també als boscos de coníferes, des de la primavera fins a la tardor, depenent de la pluja. És un bolet del qual s’en poden fer salses, saltejats, amb guisats, rostits, arrossos, és molt aromàtic i té una textura carnosa un cop cuit molt agradable.
El Pinetell és un bolet que es fa a les pinedes com el seu nom indica, de setembre fins a l’entrada de l’hivern, és un bolet molt típic de la cuina catalana, el podem fer saltejat amb all i julivert, a la brasa, confitat, als arrossos, a les amanides, i de moltes més maneres.
Els rovellons són típics del mediterrani a diferència del pinetell que es fa per tot el continent europeu, li agrada la calor i és habitual als boscos assoleiats i a cotes baixes, també es fan en pinedes. Aquest és un bolet molt gustós, i li podem donar les mateixes aplicacions gastronòmiques que el pinetell, ja que són de la mateixa família.
De bolets comestibles n’hi ha de moltes més classes, com els carlets, les llenegues, la llengua de bou, el peu de rata, fredolics, però jo us he parlat dels que jo trobo quan vaig a buscar bolets per les gavarres, que la primera norma que hem de tenir tots és, si no coneixes el bolet deixa’l al bosc, per evitar ensurts. Aquest any a sigut una bona temporada de bolets a les gavarres però ara a causa de la falta de pluges s’ha parat però aquesta setmana ha plogut i està ploguen ara mateix per tant si no venen tramuntanades i fred de cop encara podran sortir mes bolets d’aquí a uns dies.
Espero que us animeu ja sigui a anar a buscar bolets i menjar-los amb bona companyia a casa o només a menjar-los, en tot cas a la Sala Gran segons el mercat tenim habitualment aquests bolets que us he explicat avui, tot i que tots a l’hora no sempre i són, com he dit depenem del mercat.
La foto ha estat agafada de la wikipedia.
